El blog de la Carme


…no cal dir res
Agost 26, 2011, 6:32 pm
Filed under: Uncategorized
Tinc un amic que cuido poc massa sovint i a ell li dec tot el que sóc. El meu amic sempre és aprop i, dels que tinc, ha estat aquest sempre el millor. Mai he tingut trassa a escoltar-lo massa. Va passant el temps i ell se'n resssent, s'allunya a poc a poc. El meu amic té por quan està trist i no endevina quina és la raó que l'amoïna.  Viu rifant la seva sort. Viu protegit dins el seu món que ha fet a la mida a les esquenes de tothom. Massa camins se sent molt sol i es va encongint, i hi dóna tombs, i no va enlloc... La seva balança sempre decantant-se. A cops tan valent que res no tem, d'altres tan poc, tan poc...  El meu amic té por quan està trist i no endevina quina és la raó. Mentre rumies et dic que el meu amic sóc jo. 
Anuncis

1 comentari so far
Deixa un comentari

Fes el fotut favor de cada mati mirar-te al mirall,i veuras que et dira qui ets !!!,et dira les teves prioritats.Fes-ho,amiga…Ja saps que veuràs,una persona que sols pensa en ella,en que no necessita ningu,que no estima.Un consell,la resta es compon sol ,estima`t,perdona`t,al igual no et diuen res aquestes paraules,peò te les dic de cor perquè a mi m`han ajudat i hi crec.

Comentari per J.M.Solé




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s



%d bloggers like this: